LES MUNTANYES DE PRADES, són l'atalaia i balcó de la Costa Daurada i Port Aventura, l'ànima de l'antiga Corona d'Aragó i el cor del Comtat de Prades.        

A tan sols 20 minuts de Vila-seca, Salou, Cambrils i el parc temàtic Port Aventura, a 30 minuts de Tarragona, antiga capital de l'Imperi Romà (declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO), el Parc Natural de la Muntanyes de Prades, ofereix escenaris i atractius insospitats, vistes increïbles sobre el camp de Tarragona, Port Aventura, Salou, Vila-Seca, Cambrils, el Delta de l'Ebre i en ocasions, perdudes en l'horitzó del mar Mediterrània, es deixa veure la silueta de les Balears.
Al costat dels seus milers de racons per descobrir, es creen ambients i espais difícils de comparar.
Les seves muntanyes carregades de diversitat natural, biològica, de paisatges, d'història i de patrimoni, han estat modelades per les generacions que en elles han viscut al llarg dels segles. Els seus frondosos i aromàtics boscos, amb cingles nus despenjats del cel, formant l'atalaia natural i balcó del camp de Tarragona i de les tan blaves com tranquil·les i càlides aigües del mar Mediterrani.
Des de la prehistòria ja han estat habitades aquestes muntanyes, d'aquestes remotes èpoques han quedat algunes pintures rupestres també declarades patrimoni de la humanitat per l'UNESCO,
Durant l'alta Edat Mitja, Ramon Berenguer IV en casar-se amb Petronila d'Aragó, van unir el regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona, creant així la Corona Catalano Aragonesa.

VILES I POBLES    

Les muntanyes de Prades ocupen una superfície de mes de 22.000 hi ha. Repartides entre 5 comarques i un conjunt de 20 pobles: comarca de l'Alt Camp amb 3 pobles(Alcover, Mont-ral i la Riba), comarca del Baix Camp amb 7 pobles (Albiol, Aleixar, Arbolí, Capafonts, la Febró, Prades, Vilaplana), comarca de la Conca de Barberà amb 6 pobles (Espluga de Francolí, Montblanc, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí) comarca de li Garrigues amb 2 pobles (la Pobla de Cérvoles i el Vilosell) i per ultimo la comarca del Priorat amb 2 pobles (Cornudella de Montsant i Ulldemolins ) Cal destacar que aquests dos últims municipis comparteixen el seu territori amb el veí Parc Natural de la Serra del Montsant units físicament a les Muntanyes de Prades, però diferents en la seva morfologia i separats per una carretera comarcal que fa les vegades d'única frontera entre els dos massissos muntanyosos.

Podrien escriure's llibres sencers sobre cada un d'aquests pobles, però les limitacions d'espai ens obliguen a escollir una mostra representativa aquest ric conglomerat de comarques, viles i pobles. destacant els següents:

 PRADES   

Aquesta vila, a 950 m d'alçària situat al cor d'aquest massís muntanyós a què va donar el seu nom, així com al Comtat de Prades del qual va ser capital en l'edat mitjana i un dels més importants de la Corona d'Aragó. L'anomenada vila vermella (la vaig veure vermella), nomenada així pel color de la pedra de la zona amb la qual es construeixo tot el seu nucli urbà originari de l'època musulmana, en la qual es van aixecar les muralles com a castell dependent de Siurana, les muralles envolten fins i tot gairebé la totalitat del nucli antic i són patrimoni artístic de Catalunya. És important admirar els portals, la plaça porxada, la famosa i bella font esfèrica renaixentista i l'ermita de l'Abellera que és una edificació de l'any 1570, incrustat en una cova que havia servit d'empara, des d'ella es pot admirar la vall de Capafonts i les muntanyes dels Motllats. Cap al 1484, en aquesta ermita va viure Fra Bernat Boïl que va ser el primer vicari apostòlic de les Índies Occidentals que va acompanyar a Cristófol Colon en el seu segon viatge a Amèrica. Al costat del poble, no es pot deixar de visitar la gran roca perforada per l'erosió, envoltada d'un bosc de Roure Reboll, l'únic existent actualment a Catalunya.

 MONTBLANC   

La Vila Ducal és un nucli urbà Medieval, una de les ciutats medievals més importants de Catalunya, declarada conjunt d'Interès Històric-Artístic. Les seves muralles emboliquen la població amb un perímetre de 1,500m i 32 torres, plaça Major, Palau Desclergue, Casa de la Vila, diferents Esglésies, Palau Reial, Antic Hospital de Santa Magdalena. Explica la llegenda que un drac aterroritzava a la comarca, i que per apaivagar-lo es va oferir en sacrifici a la princesa, quan aquesta estava a punt de ser devorada davant de les muralles d'aquesta vila, va aparèixer el cavaller Sant Jordi que lluito i mato al drac, que en vessar seus sagni va fer brollar al mateix lloc un roser de roses vermelles. Anualment coincidint amb el 23 d'abril dia de San Jordi, en aquesta vila durant tota la setmana es trasllada a l'edat mitjana amb multitud d'actes: mercat medieval, representació de les Corts Catalanes, Sopar medieval, trobada de foc i com a acte central la representació de la llegenda de San Jordi. Per la seva fidelitat i rigor històric la setmana medieval de Montblanc ha estat declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ    

Espelunca que en llatí significa cova, va ser el nom que va rebre la vila des de mitjan el segle XI, molt abans de descobrir-se l'entrada actual de la cova de la Font Major. Va ser casualitat? O ja es coneixia la cavitat? El cert és que una sèrie de circumstàncies naturals insòlites de l'entorn van confluir al lloc: la sortida d'un riu subterrani en la Font Major que s'anomenà el Francolí, així com la presència de nombroses balmes i cavitats als voltants, assegurança que van determinar el nom de la vila durant l'Alta Edat Mitja. Destaquen en aquest poble dos importants centres d'interès que el visitant no ha de deixar de conèixer "la cova de la Font Major" i "el Monestir de Poblet".

LA COVA DE LA FONT MAJOR

La Cova de "la Font Major" és una porta oberta al passat geològic i prehistòric de les nostres comarques. Descoberta l'any 1853 no es va redescobrir al món científic fins al 1956 i un any després s'obria l'actual entrada de la cova. Orientada de NE-SOTA travessa bona part del nucli urbà de l'Espluga i els seus primers 275 metres són de recorregut sec. A partir d'aquests apareix un riu subterrani que s'endinsa per un conjunt d'esquerdes fins a sortir a l'exterior per la "Font Major". Després de 465 m de riu subterrani es troba el primer sifó, a la Sala "del Pou de la Biela". A partir d'aquí noves exploracions fetes fins a 1990, han donat a la Cova una longitud de 3.590 m de galeries. En conseqüència és la setena coves més llarga del món formada per conglomerats.
Utilitzada i habitada per l'home durant el Neolític i l'època del Bronze. D'aquest pas de l'home és evidència tota una sèrie de restes com a: sílex tallat, les primeres ceràmiques, i objectes de bronze d'entre els quals destaquen unes agulles, una espasa, destrals i un punyal de llengüeta. Sense oblidar les restes de fauna d'uns 300.000 anys.

 SIURANA, l’últim Regne Musulmà a Catalunya    

Molt abans que alguns dels pobles d'aquestes muntanyes ni tan sols no existissin, Siurana ja estava poblada.
Durant el domini musulmà de la península, es van convertir en el Regne Musulmà de Siurana que va anar seu últim bastió a Catalunya fins i tot el segle XI , el qual els exèrcits del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el van conquerir. Siurana era el centre de la vida d'un extens territori que dominava: una part de les actuals comarques Priorat, de l'Alt i Baix Camp, Conca de Barberà i Garrigues. Un document de 1154, explica que fins al dia en el qual el seu castell va ser conquerit pels cristians, els musulmans l'havien ocupat durant 284 anys, el que ens indica que Siurana sarraïna es formo cap a l'any 869.
Siurana situat en el mes alt de la punta de la muntanya amb vistes incomparables al barranc del riu, al pantà del mateix nom i a la Serra Major del veí Parc Natural del Montsant, fins i tot conserva habitades i en perfecte estat, les seves poques cases medievals de pedra, aixecades al caire dels precipicis que li confereixen un encant i bellesa singulars. L'únic accés amb cotxe existent és la carretera que ascendeix des de Cornudella de Montsant municipi al qual actualment aquesta agregat administrativament.
Si després de visitar els nostres paratges, boscos, viles i pobles algun incansable viatger disposa de temps i forces, també pot visitar el parc natural de la Serra del Montsant, a tocar de les muntanyes de Prades, tan sol separats per una carretera que és la seva frontera artificial.

 LA NATURA   

Les Muntanyes de Prades són un extens conjunt muntanyós de 260 km² que s'eleva sobtadament al nord de la plana del Camp de Tarragona. Inclouen territori de cinc comarques: Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà, Garrigues i Priorat.
Es tràfic d'un excel·lent exemple de muntanya mediterrània, dominada per un relleu tabular, amb elevades planures com els Motllats trencades per cingles i barrancs construïts sobre una geologia complexa, amb materials tan sorprenents com el gres vermell i les calcàries blanques dels seus cingles, o els granits exquisits d'alguns pendents, a més de profundes coves i avençs. En aquestes muntanyes neixen diversos rius, com el Francolí, el Brugent, el Siurana i la Glorieta, nodrits per una pluviometria relativament elevada i amb bastants rieres que es dirigeixen cap al Camp de Tarragona i el Mediterrani. La seva riquesa natural rau en la gran extensió dels seus boscos, amb grans alzinars i pinedes de pi blanc en les parts baixes i de pi vermell en les parts altes. També hi ha nombroses extensions de rouredes, entre les quals es pot destacar la roureda de Roure Reboll, única a Catalunya, i que s'estén al voltant del turó de la Baltasana, el cim més alt d'aquestes muntanyes amb una altitud de 1201 m En zones altes o ombrívoles són comuns el grèvol i  el teix, espècies vegetals protegides, a més d'altres espècies pròpies de zones més fredes i humides que troben en aquests llocs els seus reductes més meridionals.
Innombrables fonts i rierols alimenten aquests boscos en els quals habiten el gat muntès, l'esquirol, la musaranya comuna, el cabirol, el senglar o la mostela, moltes aus forestals com l'astor, l'esparver, el mussol petit o les petites mallerengues. Dominant els seus cels es pot distingir l'Aliga Reial, l'Aliga Cuabarrada i fins i tot el Falcó Pelegrí.

 QUE FER?   

A PEU SENDERISME, EN BICI, A CAVALL, EN CANOA......
Les Muntanyes de Prades, són un referent per a la pràctica del senderisme, la bicicleta de muntanya o l'equitació. Boscos autòctons plens de vida que han perdurat inalterables amb el pas del temps, el cor de les muntanyes de Prades encara batega i ens trasllada a restes encara visibles de l'antic empedrat de camins tradicionals que l'home utilitzava, els mateixos camins que us descobriran amb assossec i lentament els seus secrets, les seves essències en la intimitat dels nostres paisatges. Una densa trama de senders i camins que a poc a poc són rescatats de l'oblit, fan un privilegi el poder recórrer els seus racons més íntims. Antics camins de ferradura, de carro, estretes senders de carboneig o camins ramaders mil·lenaris destacant entre ells els GR 7, GR 65-5, GR 171, GR 172, GR 175.

ESCALADA
Per als escaladors, les Muntanyes de Prades són un paradís de pedra reconegut a nivell mundial que reuneix la major extensió de roca de Catalunya, combinant gres, granit, calcàries i conglomerat. Les nombroses més de 6.000 vies existents des de les més senzilles a les de major dificultat, han estat obertes respectant l'estat natural de la roca i estan distribuïdes entre les escoles d'escalada existents, Siurana, La Mussara, Arbolí, La Riba, Mont-Ral són freqüentades pels millors escaladors. Si ets aficionat a encordar-te, ja saps que estem parlant, veritat?

PER ALS MES COMODONES, TOURING AMB COTXE
Les carreteres de muntanya que travessen el cor d'aquest territori també permeten contemplar amb tranquil·litat boscos ufanosos i paisatges de gran bellesa així com visitar els seus encantadors pobles i viles, gaudir del ric patrimoni monumental i degustar la rica gastronomia de la zona.